Sóc només pols, però em penso estrella.

dimecres, 1 de juny del 2016

RESISTÈNCIA A ESFOSA





Osona, qui t’ha vist i qui et veu...

Hi ha fonts que ja no ragen. Hi ha fonts on no es pot beure.

Hi ha una pudor de purins que ja ens caracteritza.

Hi ha més porcs que persones. 

Als escorxadors, condicions de treball inhumanes. En algunes empreses, el primer mes no cobren res, perquè han de pagar el lloc de treball; el segon mes cobren una misèria i, a més, s’han de pagar el material: ganivet, davantal de protecció, tot... A les càrnies, es poden arribar a treballar deu hores cada dia de treball extenuant i cobrar molt per sota del salari mínim. Si no tens papers... se suposa que no et queixaràs.

El mes de març passat, es va  aturar un escorxador de porcs amb una vaga. La resposta  és aquesta: Esfosa sanciona amb sis mesos de suspensió de sou i feina el comitè d’empresa per la vaga.

No és legal. No és legítim. És immoral. Volen provocar el terror de les treballadores i els treballadors. Amb els sous que cobren, si ja no poden arribar a fi de mes, com sobreviuran sis mesos?

I no només això. Amb el comitè d’empresa sancionat, les condicions de treball encara poden  empitjorar. Volen fer callar qualsevol veu dissident. Què queda? Només l’esclavatge.

Estudiants, botiguers, mestres, pensionistes, bibliotecàries: no ens toca, això? Perruquers, administratives, metgesses, escombriaires, poetes, escriptores, infermers, torners, assalariades, minyones, dependents, malalts i sans, empresaris: no ens toca, això? Benestants, propietaris de xalets, capellans i bisbes, monges, banquers: no us toca, això?

El vaixell d’Osona s’enfonsa. Europa sencera està enfonsada en la indignitat de les morts i de l’esclavatge tolerats, permesos. 

Com diu George Orwell, tots som iguals, però alguns són més iguals que els altres. Quan serem a l’aigua, però, ni el més ric no podrà nedar eternament.