Finestra oberta. Casa per fer entre totes i tots. 1 d'octubre. 2 d'octubre. 3 d'octubre...

dilluns, 27 de juny de 2016

VINT DIES, QUATRE-CENTES VUITANTA HORES





L’acampada de Vaga Esfosa va començar el dia 7 de juny, dia i nit, i va acabar el diumenge 26, a les dotze de la nit. Han estat quatre-centes vuitanta hores de resistència enfront d’una patronal feudal, que vol conservar com sigui els privilegis de la mà d’obra barata i dels diners guanyats amb el patiment de les treballadores i els treballadors.

Hi havia set famílies sancionades amb sis mesos sense feina, ni sou, pel pecat gravíssim de ser d’un comitè d’empresa que no s’ha venut. Les sancions van començar el dia 1 de juny i ara estan suspeses.

A migdia de diumenge arribava la notícia:  Esfosa suspenia sancions i reconsiderava l'ERO. La vaga prevista per al 27J també es va suspendre... i a les 12 de la nit la lluita es reconvertia en celebració i alçament del campament dels resistents, enmig de cançons i abraçades! 

I és que a l’acampada, enmig del polígon, davant d’Esfosa , amb camions de porcs que passaven a banda i banda amb un gran terrabastall i que feien tremolar les parets de plàstic de la pèrgola, no es podia ni anar al lavabo. Les hores eren llargues, hi feia calor o fred, la nit costava de passar lluny de la família... però hem après molt d’aquesta colla de valentes i de valents.

A l’acampada, Biel Barnils va fer tremolar la nit amb la seva poesia,  amb una paraula solidària més potent que els camions. En K100 va esperar pacientment que s’acabés l’assemblea i va recitar amb el cel blau fosc del dia que s’acabava , contra els llums de l’escorxador que s’encenien, fantasmagòrics. En Lluís hi va arrencar el plor d’una guitarra... en Jesús Soler hi va recitar amb la veu i el cor potents...

A l’acampada, Amadeu Lleopart va dir versos arran de terra, arran  dels cors, i Xavier Jiménez va descordar el paquet de paraules i les va servir generosament, una a una, a l’hora del berenar-sopar.

A l’acampada, David Fernández i David Caño van recitar i cantar Ovidi3, o Ovidi2, amb una força i una tendresa intactes, davant de més de cent persones. Immaculada Tubau, Carolina Font i altres hi van improvisar cançons. 

El dissabte 25 encara es va fer un concert de flabiol de Xavi i Xerac Jiménez, quan la nit encenia els estels blaus.

Algú hi portava dinars, sopars. La gent hi feia assemblees. I molts dels cotxes que passaven amunt i avall tocaven el clàxon i cridaven el seu suport.

A l’acampada, enmig del no-res, es va projectar el reportatge de France24 sobre les càrnies que denuncia allò que la premsa, aquí, encara no diu.

De tard en tard arribaven càmeres. Venien i se n’anaven. Alguns polítics. Un diputat de la CUP, regidors de Capgirem Vic, un regidor d’Ara Junts per Centelles, una alcaldessa de Santa Eugènia, un tinent d’alcalde de Vic que només asseure’s  ja mirava el rellotge, incòmode i impacient.

Mentrestant, a la ciutat dels sants, que des de l’acampada semblava tan lluny, a la catedral i als autobusos hi havia proclames estranyes d’una mena d’any de la Misericòrdia que vés a saber què és. Hipocresia santificada?

A l'acampada de Vaga Esfosa hi feia molta, molta calor! Convenia anar-hi, portar-hi alguna beguda freda i un somriure càlid! Cinc minuts, una hora, tot el dia... el que cadascú podia!

I fora es feien mercats, paradetes amb postals en què van col·laborar una bona colla d’artistes, dibuixants o poetes de la comarca, i que van servir com a bons d’ajut per a la caixa de resistència. Es va anar als mercats de Vic, de Vic-Remei, de Ripoll, de Centelles, al Clownia de Sant Joan de les Abadesses...

Tots i totes érem i som resistència Esfosa, i el grup de suport de Càrnies en lluita continuarà. Hem guanyat aquesta batalla! Estem cada dia més a prop d'un treball digne.
El dia 26 de juny, CEE (Comitè d’Empresa d’Esfosa) va guanyar unes eleccions no convocades. Va guanyar al carrer. Va guanyar el carrer.

divendres, 24 de juny de 2016

DISSET DIES, QUATRE-CENTES VUIT HORES








L’acampada de Vaga Esfosa va començar el dia 7 de juny, dia i nit. Feu números... de moment, mentre escric això,  disset dies, quatre-centes vuit hores de resistència enfront d’una patronal feudal, que vol conservar com sigui els privilegis de la mà d’obra barata i dels diners guanyats amb el patiment de les treballadores i els treballadors.

Hi ha set famílies sancionades amb sis mesos sense feina, ni sou, pel pecat gravíssim de ser d’un comitè d’empresa que no s’ha venut. Les sancions van començar el dia 1 de juny.

A l’acampada, enmig del polígon, davant d’Esfosa , amb camions de porcs que passen a banda i banda amb un gran terrabastall i fan tremolar les parets de plàstic de la pèrgola, no es pot anar al lavabo. Aneu-hi servits...

Però a l’acampada, Biel Barnils va fer tremolar la nit amb la seva poesia,  amb una paraula solidària més potent que els camions. En K100 va esperar pacientment que s’acabés l’assemblea i va recitar amb el cel blau fosc del dia que s’acabava , contra els llums de l’escorxador que s’encenien, fantasmagòrics. En Lluís va arrencar el plor d’una guitarra... en Jesús Soler hi va recitar amb la veu i el cor potents...

A l’acampada, Amadeu Lleopart va  dir versos arran de terra, arran  dels cors, i Xavier Jiménez va descordar el paquet de paraules i les va servir generosament, una a una, a l’hora del berenar-sopar.

David Fernández i David Caño hi van recitar i cantar Ovidi3, o Ovidi2,  amb una força i una tendresa intactes, davant de més de cent persones. Immaculada Tubau, Carolina Font i altres hi van improvisar cançons.

Algú hi porta dinars, sopars. La gent hi fa assemblees, reparteix octavetes, postals. I molts dels cotxes que passen amunt i avall toquen el clàxon i criden el seu suport.

De tard en tard arriben càmeres. Vénen i se’n van. Alguns polítics. Un diputat de la CUP, regidors de Capgirem Vic, regidors de les CUP de Manlleu i d'Ara Junts per Centelles, una alcaldessa de Santa Eugènia, un tinent d’alcalde de Vic que només asseure’s  ja mirava el rellotge, incòmode i impacient.

Mentrestant, a la ciutat dels sants, que sembla tan lluny, a la catedral i als autobusos hi ha proclames estranyes d’una mena d’any de la Misericòrdia que vés a saber què és. Hipocresia santificada?

Dissabte a la tarda, 25, hi haurà jocs d'aigua per a criatures, petites i grans, i un concert de flabiol de Xavi i Xerac Jiménez, quan la nit encengui els estels blaus.

A l'acampada de Vaga Esfosa ara mateix hi fa molta, molta calor! Convé anar-hi, portar-hi alguna beguda freda i molts somriures càlids! Cinc minuts, una hora, tot el dia... el que pugueu!
Tots som resistència Esfosa. La seva lluita és la nostra. Tots i totes guanyarem!

dimecres, 1 de juny de 2016

RESISTÈNCIA A ESFOSA





Osona, qui t’ha vist i qui et veu...

Hi ha fonts que ja no ragen. Hi ha fonts on no es pot beure.

Hi ha una pudor de purins que ja ens caracteritza.

Hi ha més porcs que persones. 

Als escorxadors, condicions de treball inhumanes. En algunes empreses, el primer mes no cobren res, perquè han de pagar el lloc de treball; el segon mes cobren una misèria i, a més, s’han de pagar el material: ganivet, davantal de protecció, tot... A les càrnies, es poden arribar a treballar deu hores cada dia de treball extenuant i cobrar molt per sota del salari mínim. Si no tens papers... se suposa que no et queixaràs.

El mes de març passat, es va  aturar un escorxador de porcs amb una vaga. La resposta  és aquesta: Esfosa sanciona amb sis mesos de suspensió de sou i feina el comitè d’empresa per la vaga.

No és legal. No és legítim. És immoral. Volen provocar el terror de les treballadores i els treballadors. Amb els sous que cobren, si ja no poden arribar a fi de mes, com sobreviuran sis mesos?

I no només això. Amb el comitè d’empresa sancionat, les condicions de treball encara poden  empitjorar. Volen fer callar qualsevol veu dissident. Què queda? Només l’esclavatge.

Estudiants, botiguers, mestres, pensionistes, bibliotecàries: no ens toca, això? Perruquers, administratives, metgesses, escombriaires, poetes, escriptores, infermers, torners, assalariades, minyones, dependents, malalts i sans, empresaris: no ens toca, això? Benestants, propietaris de xalets, capellans i bisbes, monges, banquers: no us toca, això?

El vaixell d’Osona s’enfonsa. Europa sencera està enfonsada en la indignitat de les morts i de l’esclavatge tolerats, permesos. 

Com diu George Orwell, tots som iguals, però alguns són més iguals que els altres. Quan serem a l’aigua, però, ni el més ric no podrà nedar eternament.