No ets home i cavall, ets un centaure.
No ets
dona i arbre, ets dona amb arrels.
No
cacis papallones: són flors amb ales.
No
trepitgis flors: són papallones quietes.
Tens
cor de núvol: expandeix-te.
Tens
dits de pluja: plou.
Tu ets
jo, jo sóc tu.
Som
cavalls i flors, papallones, herba.
Som
vius, som morts.
Som
temps, miratge.
Si
pateixes, pateixo, moro amb tu.
Si
pateixes, vull saber-ho.
Si
gaudeixes, és amb mi, també.
Si et
fereixo, sagno.
Si
m’oblides, no sóc.
Si
calles, crido.
Som
vius, som morts.
Tenim
peus d’herba,
ens
calcem muntanyes,
renillem
i parlem:
som
centaures.
Volem
als bassals,
som
mirall,
nedem
als núvols,
som
sirenes
i pols
del camí
i alè
d’estrelles.
Grans i
petits,
so i
silenci,
camí de
formigues
o
oceans de boires,
estams
i pedres,
baixem
pous
i
passem ponts,
som
ponts i pous:
fondària
de
pensaments,
ponts
de paraules:
baules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada