Sóc només pols, però em penso estrella.

dissabte, 22 de juny del 2013

1982 UNA VISITA PAPAL



El senyor Lluís Martínez i Sistach, bisbe de Barcelona, ja ha convidat al Senyor Jorge Mario Bergoglio, nou Cap d’Estat del Vaticà, a visitar Barcelona. En enterar-me d’això, em va venir al cap una altra visita papal: la que va realitzar a la mateixa ciutat en 1982, l’aleshores Cap d’Estat del Vaticà, Senyor Karol Wojtila. Corria el mes de novembre d’aquell any i, a l’Estat Espanyol, acabava de guanyar les eleccions generals el PSOE, amb un joveníssim Felipe González com a cap de llista.

Intolerància i fanatisme

Les descomunals mesures de seguretat adoptades amb motiu d’aquella visita, foren la primera i més significativa fita repressiva, que es va produir a partir de l’arribada al poder d’aquell PSOE (1). Contra aquelles mesures fins i tot varen surgir crítiques procedents de sectors policials sindicals, que varen arribar a demanar la dimissió del “Comisario General de Seguridad Ciudadana”, Senyor Genuino Navales.

Només a Barcelona i rodalies es varen practicar 32 detencions. Els policies, juntament amb les brigades municipals de neteja de diferents municipis, varen arrencar 10.000.- cartells que s’oposaven a la visita papal. Així les autoritats varen ordenar contrarrestar la campanya impulsada pel Moviment Comunista de Catalunya (MCC), juntament amb altres entitats populars i ciutadanes.

Aquest fou aleshores el balanç de la intolerància i el fanatisme, desfermats per persones més partidàries de l’ordre --a tota costa-- i més devotes del Papa de Roma, que no pas respectuoses davant de la llibertat de consciència i de la llibertat d’expressió.

Cinquanta milions diaris

Una octaveta, difosa per la Coordinadora Crítica contra la vinguda del Papa (COCRI), s’expressava així:

El Papa ja ha arribat. Per la tele ens diuen que ha vingut a portar esperança, pau i amor. Però esperança de què, si cada dia de la seva visita costa 50.- milions de pessetes? Qui ha pagat els 80 milions que costarà el passeig papal per Montserrat? Aquestes son, entre altres,’ peles’ robades als dos milions i mig d’aturats!

Els detinguts de L'Hospitalet

A L’Hospitalet de Llobregat foren tres els detinguts, entre ells algún professor de batxillerat de la localitat, la qual circumstància segurament fou un factor decissiu a l’hora de congregar-se davant de la Comissaria un grup de companys i amics, que va aconseguir la seva llibertat al cap de poques hores, Així es va evitar que els passés igual que a aquella senyora embarassada que, a causa d’haver enganxat algún cartell, fou obligada a dormir tota una nit en el terra del sòtan policial...

A Santa Coloma de Gramenet

A Sta. Coloma de Gramenet varen haver-hi cinc detinguts, que passaren la nit a la Comissaria i només foren alliberats al dia següent, en ser posats a disposició judicial i després que el seu advocat estiguès també a punt de ser detingut pel Jutge de Guàrdia de la localitat, que aleshores era un reconegut membre de la ultradreta neofeixista.

A Badalona

A Badalona, dos detinguts, contra els quals fins i tot es va arribar a dictar una ordre de recerca i captura per part del Jutge de Districte nº Dos, conegut ultra anti-avortista, que va intentar també, en col·laboració amb els policies, fer detenir l’advocat, quan acudia al Jutjat, per assistir a la declaració dels seus defensats...

A Barcelona ciutat

I dels nombrosos detinguts a Barcelona ciutat, només un, el de la Comissaria del carrer Rosselló, fou tancat a la presó Model del carrer Entença. Els policies d’aquella comissaria no varen tenir pressa per portar el detingut al jutjat de guàrdia: savien el dia que estaria de guàrdia el jutge que més els interessava, un de ben tristament famós per la seva enyorança dels temps de la dictadura del general Franco. I esperaren aquest dia perquè, després de les pallisses i vexacions patides per aquell detingut, no era qüestió de presentar-lo davant de qualsevol jutge; en necessitaven un “de confiança” i savien sobradament com aconseguir-lo. Així, fou necessari que un grup d’advocats de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Barcelona s’entrevistés amb aquell jutge, per a que el detingut sortís en llibertat; només així es va acabar aquella situació tant escandalosament discriminatòria.

I aquesta mica d’aproximació històrica ens pot ajudar a imaginar com seria una visita papal ara... amb el PP en el govern de Madrid.

(1) Represión, tortura y Gobierno PSOE. Varis Autors. Editorial Revolución, Madrid 1984.