Finestra oberta. Casa per fer entre totes i tots. 1 d'octubre. 2 d'octubre. 3 d'octubre...

dilluns, 30 de maig de 2011

Manifest dels indignats i indignades.



Per als que diuen que no sabem el que volem.

A Barcelona, recopilant la saviesa i les aportacions de centenars de persones, s’estan escrivint col·lectivament diversos documents de treball que parlen dels diferents nivells què operarem per aconseguir el canvi. Són tots documents oberts, en modificació i millora constant.

Aquets n’és un, tan sols, que lliurarem als alcaldes i als plens elegits el dia 22.

1 - No més privilegis per a polítics, començant per Barcelona:

* Retall dràstic del sou de les i els polítics equiparant-lo al sou de la mitjana de la població.

* Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona, l’estalvi seria de mig milió d’euros al mes com a mínim).

* Prohibició de pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta dels ciutadans i ciutadanes.

* Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció. Cessament dels polítics corruptes.

2 - No més privilegis per a banquers:


* Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: les entitats en dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social.

* Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat.

* Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxis bancària. Prohibició d’inversió en paradisos fiscals.

* Totes les vivendes adquirides per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies desnonades.

3. No més privilegis per a les grans fortunes:

N'hi hauria prou en aplicar el 5% de la retallades que es va aplicar als funcionaris a les 50 fortunes més grans per solucionar el problema de dèficit de l'Estat Espanyol]

* Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.

* No a l’eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.

* Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paradisos fiscals.

* Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).

Amb l’aplicació d’aquests 3 punts s’obté el pressupost per solucionar els següents quatre. Perquè no falten diners, és evident que existeix la disponibilitat econòmica.

4. Sous dignes i qualitat de vida per a tothom:

* L’economia al servei de les persones i no a l’inrevés

* Establiment d’un màxim salarial, així com d’un mínim.

* Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir, pensar y conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou. Aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que acabarà amb l’atur estructural.

* Retirada de la reforma de les pensions.

* Seguretat en el treball: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objectives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalització a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixes.

* Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura.

5. DRET A LA VIVENDA:

* Expropiació de les vivendes en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic de vivenda en règim de lloguer social.

* Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments.

* Penalització de les pràctiques de mobbing.

* Donació en pagament de les vivendes per cancel·lar les hipoteques, de forma
retroactiva des de l’inici de la crisi.

* Prohibició de l’especulació immobiliària.

Els següents punts estan pendents d’aprovació:

6. SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT:

* Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat.

* Restabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació.

* Contractació de personal sanitari fins que s’acabin les llistes d’espera.

* Contractació de professorat per a garantir la ratio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.

* Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els nivells l’educació, independentment de la procedència socioeconòmica. Escola laica.

* Finançament públic de la investigació per garantir la seva independència.

* Transport públic de qualitat i ecològicament sostenible.

* Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials de cura.

* Prohibició de privatització dels serveis públics.

7. LLIBERTATS I DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA:

* No al control d’internet. Abolició de la Llei Sinde. No a ACTA.

* Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació i de la seva independència. Eliminació de les traves legals que impedeixen exercir el dret d’emissió dels mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.

* Ús de software lliure en les institucions públiques per adequar-les a l’era digital amb costos sostenibles.

* Retirada de l’ordenança del civisme: retirada de tota ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.

* Referèndums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran envergadura (incloses les directives europees) .

* Eliminació de les batudes a migrants no regulars i retirada de la Llei d’Estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret de vot per a migrants.

* Modificació de la Llei Electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional que no discrimini a cap força política ni voluntat social, on el vot en blanc i el vot nul també tinguin la seva representació en el legislatiu i l’abstenció activa pugui tenir el seu espai d’autoorganització als barris.

* Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors, transparència en la publicitat i finançament dels partits.

* Pressupost participatiu.

* Respecte pel planeta i per tots els éssers que l’habiten. Consum responsable.

* Defensa del dret dels pobles a decidir l’ús dels recursos naturals per plantar, cultivar, comercialitzar i consumir d’acord amb les seves necessitats, costums i capacitats.

* La monarquia és un anacronisme que no ens representa i que, a més a més, no paga impostos.

8. REDUCCIÓ DE LA DESPESA MILITAR

Aquestes són demandes de mínims i d’aplicació immediata, demà les de màxims :-]
perquè és la gent la que ha de poder organitzar la seva vida en col·laboració i
llibertat.

Més info a: http://acampadabcn.org/

divendres, 27 de maig de 2011

La "neteja" de CIU!







http://www.facebook.com/Acampadabcn

http://www.vilaweb.cat/noticia/3891852/20110527/acampats-expliquen-carrega-mossos.html

Que ningú més no gosi dir que la joventut no té seny. Si no n'haguessin tingut, la duríssima càrrega dels mossos podria haver estat una carnisseria.

He vist desenes i desenes de fotografies del desallotjament, i ni en una de sola no es veu cap actitud violenta de la gent, tot al contrari: mans alçades, ni que siguin plenes de sang.

En aquests moments hi ha ferits greus. I no cal que Felip Puig s'escarrassi a negar l'evidència, perquè per sort nostra tenim una joventut que ens torna l'esperança.

dijous, 26 de maig de 2011

La roba estesa.


M'agrada la roba estesa. Banderes de no-res, si no és del temps que en mesura la florida efímera.

M'agraden els colors que s'ajunten arbitràriament i fan un quadre impressionista de cada façana: ombres i transparència de la llum que hi camina, oblícua, canviant.

M'agrada el ventet que fa voleiar l'estesa quotidiana, els secrets dels llençols, les caminades dels mitjons, la feina feta de les camises buides.

I no m'agrada la gent que vol amagar-la i condemnar les parets a una grisor permanent.

dilluns, 23 de maig de 2011

Places del món.


Escric des de l'alegria i la tristesa, fetes un cabdell indestriable.

Que a Figaró guanyi la CAF (Candidatura activa del Figaró) un grup realment assembleari, realment del poble, divers, inclusiu...realment democràtic, en una paraula, és una notícia impagable. Conec aquesta gent i dono fe, des de la meva trajectòria abstencionista però lluitadora, de la seva honestedat personal i col.lectiva. És la primera vegada que voto en molts anys, i ho he fet plenament convençuda. I aquesta és la qüestió: convèncer. Amb arguments. Amb feina per fer, amb projectes, però sobretot amb l'aval de la feina ben feta. Guanyar per majoria absoluta després de vuit anys de govern vol dir que en comptes d'un possible desgast hi ha empenta; vol dir que de mica en mica el poble ha anat millorant, i que això és un fet innegable.

Escric també des de l'alegria de veure créixer opcions com BILDU i la CUP, malgrat totes les traves.

D'altra banda, però, en veure l'ascens de la xenofòbia i de la corrupció, tant si es diu PP com PXC, se'm fa un nus al cor. Caldrà treballar molt, per eradicar l'odi. Caldran moltes places plenes de joves i no tan joves a qui haurem d'escoltar, amb qui haurem de lluitar: plaça del Sol, plaça de Catalunya, de Vic, de Granollers, d'Olot, de Tahir, d'Islàndia, de Figaró, del món.

divendres, 20 de maig de 2011

Si no lluites...



estàs perdut!

Vic, 12 del migdia.

Quan m'acosto a la plaça major ja sento un noi parlant pel micro, però només caço paraules al vol. Són al mig de la plaça, asseguts o drets al voltant d'un cercle de cadires. Just arribo i el micro canvia de mà. L'agafa una senyora gran, setanta i tants, baixeta.

"No sé llegir, no sé escriure" diu, en castellà. "Tinc un fill i un nét a l'atur. He treballat molt. Cobro tres-cents euros al mes. Amb això, ni menjo jo, ni mengen ells..."

Plora. Plorem. Algú l'abraça.

Els deixo fent el dinar. Aquest vespre, a dos quarts de nou, cassolada.


Live Video streaming by Ustream

dilluns, 9 de maig de 2011

Del Figaró estant



Des de la finestra, del tren estant, veia les casetes encimbellades del Figaró i pensava: "s'hi deu viure bé, aquí!". M'enamoraven els sots feréstecs a banda i banda de la via, i sobretot els ametllers florits. Perquè els qui venim del fred espiem la primavera que comença més al sud amb una secreta enveja...

Després el destí (per dir-ho d'alguna manera) em va portar a treballar a Mollet un any seguit. Veia sortir i pondre's el sol pel camí. Vivia al camí. Cada dia, els arbres repetits canviaven de fesomia i podia rastrejar el temps en cada camp reverdit o cada petit meandre del Congost. El Figaró em continuava somrient i vaig decidir que algun dia m'hi aturaria.

Quan anys enllà vaig travessar el pont sobre el Congost a peu, un estiu, amb la cresta dels pollancres a banda i banda, em semblava irreal, com un país de somni. Vaig pujar i baixar les escales de l'Àngelus, de l'Arissó; vaig admirar les torres modernistes i els rastres de ceràmica acolorida en altres cases més modestes; vaig envejar, sobretot, els jardins. A cada racó les flors, o un banc, o un hort. Els carrers es tornen camins i tot sembla tan ben posat com en un poble de pessebre.

Tenia una mica de por, quan vaig començar a instal.lar-me. Deixava la família enrera, potser m'equivocava, potser era un rampell i prou. Però obria la porta cada matí i veia les muntanyes properes, el carrer sense cotxes de pedra vermella, els cirerers petits de la Carmen i les roses vermelles de la Lluïsa, i el meu propi raconet assedegat on les sargantanes caminaven parets nues que, de mica en mica, s'han anat omplint de verd.

Des de la finestra, ara, del Figaró estant, veig el tren que acompanya el Congost amb un xiulet alegre i sé que sóc d'aquí, també, que hi estic bé i que m'hi vull quedar.

CAF 2011. Fem Figaró amb tu from caf figaro on Vimeo.

dilluns, 2 de maig de 2011

Taller de cançons al Lluçanès.


Encara tinc les cançons al cap. Iròniques, tristes, múrries, o alegres com un dia de primavera...

A Santa Creu de Jutglar florien els lliris blaus (a Alpens en diem sords i no es podien tocar).
- No toquis aquestes flors, fan tornar sord! -dèiem, de petites, i les miràvem amb respecte i amb ganes de trencar el malefici.

I les cançons que vam aprendre amb Isabel Iborra i Lluís Reina tenen aquest mateix aire ancestral, et reculen a records antics i a uns temps tan pretèrits que no vam conèixer, però que pressentim.

Vaig començar a cantar amb la mica de por dels qui no ho fem mai: en seré capaç, n'aprendré, em sortirà la veu?...

Però al cap d'una estona ja cantàvem sense pors, fruint de les melodies i les lletres tan divertides.

Va ser un taller molt intensiu: entre el matí i la tarda vam conèixer i cantar gairebé vint-i-cinc cançons, i en vam triar set per aprendre i cantar l'endemà, quatre de les quals vam assajar conjuntament amb la gent del taller d'acordió.

I tot això enmig d'un magnífic ambient: distès, divertit. Al cap de poc ja ens sentíem tots velles amigues, amics...No hi ha com les cançons per agermanar la gent.

I l'endemà tot confluïa, al poble. Els qui havien caminat els vells camins de la transhumància i els gegants; els qui venien formatges i melmelades i arrracades i culleres de fusta i la quitxalla que
modelava roses de fang; els cantadors i acordionistes i grallers...

Em vaig sentir privilegiada de poder-ho viure. I ens vam acomiadar amb recança, amb ganes de tornar-hi, enfilada com tenim ja l'ànima en el collaret antic de les cançons.

Un poeta que camina


Tinc un germà poeta que camina, el Joan. O un germà caminador amb ànima de poeta, com vulgueu. Avui no em sé estar de prendre-li algunes de les seves últimes reflexions, i fer-vos-el conèixer...

"Vaig fruir, sens dubte, vaig fruir del camí, de la nit, dels companys de viatge, de les olors del bosc, del cantar incansable dels ocells. Vaig gaudir de la fosca que ens engolia mentre caminàvem enmig dels boixos, de les bardisses, espantant el bestiar, sorprès, enfilant les carenes dels Munts, de Sora, de les Falgoses, coronant els colls, els cims grans i els cims petits, desconeguts, enfilant camins de ròssec, baixant camins de cabres, ajupint-me per poder caminar el camí de la guilla i el del senglar, apartant branques per fer els camins de les vaques, els que només saben els caçadors més experts, els que no sap ningú perquè te’ls vas inventar tu, un dia d’hivern, quan encara els arbres no tenien totes aquestes fulles que tenen ara!


Vaig gaudir de la lluna vermella que ens vigilava, del paisatge de la nit, amb els llums dels pobles al fons de les valls, vaig gaudir del dia que floria camí de la Farga, sota la cridòria eixordadora de milers, milions d’ocells; vaig emmudir, meravellat per la Llengua de Cèrvol i per la flor petita de la pulmonària que ens feia reconèixer la Montse, amagades a la raconada increïble dels Bufadors. Vaig delectar-me amb els paisatges inabastables del Morro del Quer, del Castell de Milany. Vaig arraulir-me a l’aixopluc de la pluja dins l’esglesiola de Santa Magdalena de Cambrils. Vaig gaudir de la pluja que m’amarava la cara, de la boira que m’empresonava en un paisatge que es feia petit tot i saber-lo gran i esplendorós, quan passàvem a tocar de la casa dels Plans, gairebé érem a la Garrotxa, sense veure-la, quan saltàvem els obstacles dels arbres caiguts a la fondalada del Torrent de Santa Magdalena, més enllà de Collfred, sabent-me lluny, molt lluny de casa".